La tonadilla a la Barcelona del darrer terç del Set-cents més enllà de la Casa de Comèdies

  1. Pessarrodona Pérez, Aurèlia
Journal:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Year of publication: 2014

Issue Title: Erotisme i obscenitat en la literatura catalana antiga

Issue: 3

Pages: 122-142

Type: Article

DOI: 10.7203/SCRIPTA.3.3427 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Abstract

In eighteenth-century Barcelona the official monopoly of theatre was in the hands of the Hospital of the Holy Cross. But it is well know that the theatrical passion of the people of Barcelona went beyond the official theatre managed by this institution. The present article seeks to show the interest of the spectators of Barcelona in the tonadilla, a brief musical and theatral genre imported from Madrid. This interest went beyond the official theatre, with a significant trade of libretti and the possibility of a private practice. Therefore, we realize how this imported genre could become ingrained in the audience of Barcelona, touched deeply by lyric spectacles.

Bibliographic References

  • Alier, R. (1985) «Notes sobre la música de Haydn a la Barcelona del segle XVIII», Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia, 2, pp. 41-48.
  • Alier, R. (1990) L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII, Barcelona, Societat Catalana de Musicologia.
  • Alonso, C. (1992) «Pervivencia de las boleras en la música de salón», dins Salas, R. (coord.) La Escuela Bolera: Encuentro Internacional, Madrid, Ministerio de Cultura, 1992, pp. 171-179.
  • Alonso, C. (1998) La canción lírica española en el siglo XIX, Madrid: ICCMU.
  • Balaguer, V. (1888) Las calles de Barcelona en 1865, 3 vols., Madrid, Imprenta y Fundación Manuel Tello.
  • Ballús, G. (2004) La música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808, tesi doctoral dirigida pel Dr. Antonio Ezquerro, 3 volums, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d’Art (consultable online: <http://www. tesisenxarxa.net>).
  • Cahner, M. (1998-2005) Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849), 3 volums (4 toms), Barcelona, Curial.
  • Cortés, F. (1997) «La zarzuela en Cataloña y la zarzuela en catalán», Cuadernos de Música Iberoamericana, 2, 2-3, pp. 289-318.
  • Cotarelo y Mori, E. (1897) Iriarte y su época, Madrid, Rivadeneyra.
  • Cotarelo y Mori, E. (1899) Don Ramón de la Cruz y sus obras. Ensayo biográfico y bibliográfico, Madrid, Imprenta de José Perales y Martínez.
  • Coulon, M. (1993) Le sainete à Madrid à l’époque de Don Ramón de la Cruz, Pau, Publications de l’Université de Pau.
  • Curet, F. (1935) Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIIIè, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institució del Teatre.
  • Dolcet, J., i Vilar, J. M. (1999): «La música instrumental en el Classicisme», dins Aviñoa, X. (dir.), Història de la música catalana, valenciana i balear, vol. II, Barroc i Classicisme, Barcelona, Edicions 62, pp. 191-232.
  • Domènech, J. de D. (2004) Xocolata cada dia: a taula amb el Baró de Maldà. Un estil de vida del segle XVIII, Barcelona, La Magrana.
  • Fàbregas, X. (1967) «Próleg» a Sainets de la vida picaresca, Barcelona: Edicions 62.
  • Fàbregas, X. Les formes de diversió de la societat catalana romántica, Barcelona, Curial.
  • Haidt, R. (2011) Women, Work and Clothing in Eighteenth-Century Spain, Oxford: Voltaire Foundation.
  • Le Guin, E. (2014) The Tonadilla in Performance, Berkeley i Los Angeles: University of California.
  • Lolo, B. i Labrador, G. (2005) La música en los teatros de Madrid, vol. I: Antonio Rosales y la tonadilla escénica, Madrid, Alpuerto.
  • Par, A. (1929) «Representaciones teatrales en Barcelona durante el siglo XVIII», Boletín de la Real Academia Española, 16, pp. 326-346 i 492-513.
  • Pessarrodona, A. (2006) «Catálogo descriptivo de libretos de tonadillas impresos en Barcelona en el siglo XVIII», Recerca Musicològica, 16, pp. 17-63.
  • Pessarrodona, A. (2007) «El estilo musical de la tonadilla escénica dieciochesca y su relación con la ópera italiana a través de la obra de Jacinto Valledor (1744 – 1809)». Revista de Musicología, 30, 1, pp. 9-48.
  • Pessarrodona, A. (2008) «Aportaciones al estudio del uso del catalán en el teatro del siglo XVIII a partir de la tonadilla escénica», dins Álvarez Barrientos, J. i Lolo, B. (eds.) Teatro y música en España: los géneros breves en la segunda mitad del siglo XVIII, Madrid, CSIC-UAM, pp. 117-131.
  • Pessarrodona, A. (2010) «La tonadilla escénica a través del compositor Jacinto Valledor (1744 – 1809)», tesi doctoral inèdita dirigida pel Dr. Francesc Bonastre, 3 vols., Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d’Art i Musicologia.
  • Pessarrodona, A. (2012) «Desmontando a Malbrú. La dramaturgia musical de la tonadilla dieciochesca a partir de La cantada vida y muerte del general Malbrú (1785) de Jacinto Valledor», Dieciocho 35, 1, pp. 301- 332.
  • Pessarrodona, A. (2013) «Impressió de llibrets de tonadillas a les terres de parla catalana: d’El sacristán y la viuda (1773) a Cheroni i Bartoleta o La viuda i l’escolà (1860) de Josep Bernat i Baldoví», dins Marcillas, I., i Santamaria, N. (coords.) Teatre breu: procediments, formes i contextos, València, Universitat de València, pp. 51-72.
  • Pessarrodona, A. (2014) «Una tonadilla “ilustrada” en contexto barcelonés: El eclipse (1778) de Jacinto Valledor», Cuadernos Dieciochistas, 14, en vies de publicació.
  • Pessarrodona, A. (en vies de publicació) «La mujer como mujer en la tonadilla a solo dieciochesca», Bulletin of Spanish Studies.
  • Pla, M., et alii (2008) La “tonadilla” del segle XVIII i Catalunya, introducció, estudi i edició crítica d’Aurèlia Pessarrodona, Barcelona, Tritó.
  • Rifé, J. (2009) «Preclassicisme i Classicisme», dins Bonastre, F. i Cortés, F. (coords.) Història crítica de la música catalana, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 201-279.
  • Ruiz Comín, N. (2012) «El teatro de sala y alcoba en la Catalunya del siglo XVIII: un acto social en un espacio privado e íntimo», Revista de Historia Moderna, 30, pp. 251-265.
  • Sala Valldaura, J. M. (2007) Teatre burlec català del segle XVIII, Barcelona, Barcino.
  • Subirà, J. (1928-1930) La tonadilla escénica, 3 vols., Madrid, Tipografía de Archivos.
  • Subirà, J. (1935) «La “tonadilla” escènica a Barcelona a través dels llibrets», Revista Musical Catalana, 384, desembre, pp. 481-485.
  • Subirà, J. (1965) Catálogo de la sección de música [de la Biblioteca Municipal de Madrid], vol. I, Madrid, Ayuntamiento, Sección de Cultura.
  • Subirà, J. (1972) «El folklore musical en la tonadilla escénica y nuestro ambiente musical en aquel tiempo», Segismundo, 8, 1-2, pp. 204-234.
  • Suero Roca, M. T. (1987) El teatre representat a Barcelona de 1800 a 1830, 4 vols., Barcelona, Institut del Teatre.
  • Sustaeta, I. (1993) «La música en las fuentes hemerográficas del XVIII español: referencias musicales en la Gaceta de Madrid y artículos de música en los papeles periodísticos madrileños», tesi doctoral inèdita dirigida pel Dr. Emilio Casares, 4 vols., Madrid, Universidad Complutense, Facultad de Ciencias de la Informació, Departamento de Filología Española III (Lengua y Literatura).
  • Vázquez, M. (1987) Comedias sueltas sin pie de imprenta en el “Institut del Teatre” en Barcelona, Kassel, Reichenberger.
  • Vilar, J. M. (1984) «Una simfonia de Haydn a l’Arxiu de la seu de Manresa», Recerca Musicològica, 4, pp. 127-176.
  • Villalonga, A. M. (2008) «El ‘serial’ d’en Saldoni i la Margarida: una mostra de la casuística del sainet català», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes LVI. Miscel·lània Joaquim Molas, 1, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 61-88. Villalonga, A. M. (2010) Teatre català inèdit del segle XVIII: “Examen d’un mestre sabater”, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
  • Villalonga, A. M. (2013) «Els diàlegs dramàtics de la primera meitat del segle XIX» dins Marcillas, I., i Santamaria, N. (coords.) Teatre breu: procediments, formes i contextos, València, Universitat de València, pp. 23-50.
Data source: Dialnet