Ensalades en clausuraUna primera aproximació als cançoners del convent de les carmelites descalces de Santa Teresa de Vic
-
1
Universitat Autònoma de Barcelona
info
ISSN: 2340-4841
Any de publicació: 2016
Número: 7
Pàgines: 187-219
Tipus: Article
Altres publicacions en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna
Resum
Resum: La recent troballa de dos cançoners al convent de Santa Teresa de Vic, datables al segle XVII, ve a ampliar i enriquir de manera considerable el que ja se sabia sobre la creació literària conventual i la presència de música, cants i altres manifestacions performatives dins de la clausura del Carmel descalç femení durant l’Edat Moderna. En aquest article es fa una primera aproximació a aquests cançoners, que posa de manifest les diferències entre ambdós: un recull repertori forà més antic, del segle XVI i inici del XVII, entre el que hi destaca la curiosa presència de moltes de les ensalades editades per Mateu Fletxa el Jove a Praga l’any 1581; i l’altre és un excel·lent exemple de la creació literària de les pròpies monges, amb obres que abarcarien tot el segle XVII i inicis del XVIII. A més de descriure els manuscrits i apropar-se al seu contingut situant-lo en el seu context, en el present article es reflexiona sobre la possible praxi performativa del repertori, especialment sobre les ensalades. Paraules clau: carmelites descalces, clausura, cançoners, ensalades, Mateu Fletxa
Referències bibliogràfiques
- Ágreda, María de Jesús de (1709) Mystica Ciudad de Dios, milagro de su omnipotencia, y abismo de la gracia divina y vida de la Virgen Madre de Dios (...), Amberes: Henrico y Cornelio Verdussen.
- Aguilar Serrano, P. (2013) Aspectos comunicativos del cancionero inédito del siglo XVII RAE RM 6212: edición crítica, tesis doctoral inèdita, Madrid: Facultad de Ciencias de la Información, Departamento de Periodismo III (consultable online: <http://eprints.ucm.es/22433/>).
- Alberch Vila, P. (1561) Odarum (Quas vulgo madrigales appellamus) diuersi linguis decantatarum harmònica, noua & excellenti modulatione compositarum, Liber primus: altus, Barcinone: in aedibus Iacobi Cortey.
- Alberch Vila, P. (1983) El Bon Jorn, estudi i transcripció de Josep Maria Gregori, Barcelona: Institut Universitari de Documentació i Investigació Musicològica Ricart i Matas.
- Alín, J. M. (1998) «Francisco Salinas y la canción popular del siglo XVI», dins Piñero Ramírez, P. (ed.) Lírica popular, lírica tradicional. Lecciones en homenaje a Don Emilio García Gómez, Sevilla: Universidad de Sevilla, Fundación Machado, pp. 137-157.
- Álvarez Pelliter, A. M. (1983) «Cancionero del Carmelo de Medina del Campo », dins Actas del Congreso Internacional Teresiano (Salamanca, 4-7 octubre 1982), vol. II, pp. 526-543.
- Anastasio de Santa Teresa (1739) Reforma de los Descalzos de Nuestra Señora del Carmen de la Primitiva Observancia, VII, Madrid: Imprenta Real; Miguel Francisco Rodríguez.
- Arcángel de Alarcón (1594) Vergel de plantas divinas en varios metros espirituales, Barcelona: Emprenta de Jayme Cendrat.
- Argerich, B. (1746) Vida interior y cartas que escribió a diferentes personas fray Joseph de San Benito, religioso lego en el monasterio de nuestra Señora de Montserrat [...], Madrid.
- Baranda, N. (2011) «Cantos al sacro epitalamio o sea pliegos poéticos para las tomas de velo: deslindes preliminares», Bulletin Hispanique, 113-1, pp. 269-296.
- Baranda, N. (2013) «Producción y consumo poéticos en los conventos femeninos», Bulletin Hispanique, 115- 1, pp. 165-184.
- Beltran, G. (1990) Carmelitas Descalzas de Cataluña y Baleares, Roma: Teresianum.
- Castro, Guillén de (1997) Obras completas, ed. i pròleg de Joan Oleza, Madrid: Fundación José Antonio de Castro.
- Calahorra, P. (1992) «Los fondos musicales en el siglo XVI de la Catedral de Tarazona. I. Inventarios», Nassarre: Revista Aragonesa de Musicología, 8-2, pp. 9-56.
- Díaz-Mas, P. (1985) «Sobre la fortuna del romance Mira Nero de Tarpeya», dins Melena J. L. (ed.) Symbolae Ludovico Mitxelena septuagenario oblatae, Victòria: Instituto de Ciencias de la Antigüedad, Universidad del País Vasco, vol. I, pp. 795-798.
- Escrivà Llorca, F. (2007) «Aproximació històrica a la música de Gandia al segle XVI. Institucions musicals i fonts relacionades», treball de màster inèdit, València: Universitat Politècnica de València.
- Escrivà Llorca, F. (2015) Eruditio, pietas et honor: Joan de Borja i la música del seu temps (1533-1606), València: Universitat Politècnica de València.
- Fiorentino, G. (2009) Música española del Renacimiento entre tradición oral y transmisión escrita: el esquema de folía en procesos de composición e improvisación, tesi doctoral, Granada: Universitat.
- Filigranas en la provincia de Zaragoza, recurs online: <http://fil.dpz.es> [consulta: juny 2016].
- Fletxa [el Vell], Mateu, i altres (1581) Ensaladas de Flecha, Maestro de capilla que fue de las Serenissimas Infantas de Castilla, Recopiladas por F. Matheo Flecha su sobrino... con algunes suyas y de otros autores por el mismo corregidas y echas estampar, Praga: Jorge Negrino.
- Frenk Alatorre, M. (1995) «El cancionero oral en el Siglo de Oro», dins Poesía popular hispànica. 44 estudios, Mèxic: Fondo de Cultura Económica, pp. 159-175.
- Frenk Alatorre, M. (2003) Nuevo corpus de la antigua lírica popular hispánica (siglos XV a XVII), México: Fondo de Cultura Económica.
- Frenk Alatorre, M. (2013) «Rimas para juegos infantiles en el antiguo cancionero popular», Ocnos, 9, pp. 7-20 (consultable en línia: <http://www.revista.uclm.es/index.php/ocnos/issue/view/125>).
- García de la Concha, V., i Álvarez Pellitero, A. M. (1982) Libro de romances y coplas del Carmelo de Valladolid, Salamanca: Consejo General de Castilla y León, 2 vols.
- Gómez Muntané, M. (estudi i edició crítica) (2008) Las ensaladas (Praga, 1581), València: Generalitat Valenciana.
- González Marín, L. A. (1997) «Algunas consideracions sobre la música para conjuntos instrumentales del siglo XVII español», Anuario Musical, 52, pp. 101-141.
- Gracián (1919) Notas para la historia de Sabiñán. Segunda parte, revisat per Francisco Tobajas Gallego per a l’edició en línia (2013): <https://issuu.com/sabinius/docs/2.1_n> [consulta: juny 2016].
- Gras, M. (2013a) «L’escriptura en el Carmel descalç femení: la província de Sant Josep de la Muntanya (1588-1835)», Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1, juny, pp. 302-332.
- Gras, M. (2013b) Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços de la provincia de Sant Josep, consultable en línia dins de Base de dades de Manuscrits Catalans d’Edat Moderna (=MCEM): <http://mcem.iec. cat> [consulta: juny 2016].
- Gras, M. (2015) «Música per a carmelites descalces», dins Toldrà, M. (ed.) Castell interior. Santa Teresa de Jesús i els carmelites descalços de Catalunya, blog consultable en línia: <https://castellinterior. wordpress.com/> [consulta: juny 2016].
- Gregori, J. M. (1986-87) «La nissaga dels organistes Vila i les famílies Vila, Alberch, Ferran i Ferrament de la ciutat de Vic al s. XVI», Recerca Musicològica, 6-7, pp. 49-76.
- Gregori, J. M. (1987) La música del Renaixement a la Catedral de Barcelona, 1450-1580, tesi doctoral [presentada a la] UAB l’any 1986, Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Gregori, J. M. (2004) «Aspectes de la relació musical entre Catalunya i València durant el Renaixement», dins III Jornadas Nacionales de Música, Estética y Patrimonio, Xàtiva: Ajuntament, pp. 153-167.
- Hanna, D. (2015) «Pour la fête de notre séraphique mère sainte Thérèse: A Teresian Celebration in Verse, and a Concise View of French Carmelite Poetry», Scripta, núm. 6, desembre 2015, pp. 166-175.
- Kruger-Hickman, K. (1984) «La ensalada. Hacia la tipología de un género híbrido», monografia inèdita, La Jolla.
- Lambea, M. (1989) «La obra musical de Joan Pau Pujol sobre textos en castellano», Anuario Musical, 44, pp. 61-83.
- Lambea, M. (1997) «Una ensalada anónima del s. XVII de los Romances y letras de a tres voces (Biblioteca Nacional de Madrid)», Anuario Musical, 51, pp. 71-110.
- Lambea, M. (2012) Nuevo íncipit de la poesía española musicada, Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- Lanuza, Miguel Baptista de (1638) Vida de la bendita Isabel de Santo Domingo, Madrid: Imprenta del Reino.
- Lanuza, Miguel Baptista de (1659) Fundación y excelencias, del Convento de S. Joseph de Carmelitas descalzas de Çaragoça. Vidas y elogios de treynta Religiosas que han vivido y muerto en el, con fama de Santidad, Saragossa: herederos de Pedro Lanaja y Lamarca.
- Ledesma, Alonso de (1602) Conceptos espirituales de Alonso de Ledesma, natural de Segovia. Dirigidos a nuestra Señora de la Fuencisla, Madrid: Imprenta Real.
- Llergo, E. (2012) «Representación y representabilidad en los villancicos paralitúrgicos de las Descalzas Reales», eHumanista, 21, pp. 132-161.
- López-Calo, J. (1963) La música en la catedral de Granada en el siglo XVI, Granada: Fundación Rodríguez-Acosta, 2 vols.
- López de Úbeda, J. (1962) Cancionero general de la Doctrina cristiana, hecho por Juan López de Úbeda (1579, 1585, 1586), Madrid: Sociedad de Bibliófilos Españoles.
- Loreto, R. (2000) «Leer, contar, cantar y escribir. Un acercamiento a las prácticas de la lectura conventual. Puebla de los Ángeles, México, siglos xvii y xviii», Estudios de Historia Novohispana, 23, pp. 67-95.
- McClary, S. (2012) Desire and Pleasure in Seventeenth Century Music, Berkeley: University of California Press.
- Moll, J. (1970) «Los villancicos cantados en la Capilla Real a fines del siglo XVI y principios del siglo XVII», Anuario Musical, 25, pp. 81-96.
- Morales Borrero, M. (1993) «El Convento de Carmelitas Descalzas de Úbeda y notia de sus manuscritos», Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, 147, pp. 7-60.
- Pedrosa, J. M. (2013) «”Toma, vivo te lo do”: avatares y rescrituras viejas y modernas de un juego infantil», dins Cerrillo Torremocha, P. C., i Sánchez Ortiz, C. (eds.) Presencia del cancionero popular infantil en la lírica hispánica, Cuenca: Universidad de Castilla la Mancha, pp. 167-181.
- Querol, M. (ed.) (1987) Cancionero musical de Lope de Vega, Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
- Romancero general, en el que se contienen todos los romances que andan impresos en las nueue partes de Romanceros (1600), Madrid: Luis Sánchez, a costa de Miguel Martínez.
- Romancero general, en el que se contienen todos los romances que andan impresos (1604), Madrid: Juan de la Cuesta.
- Rubio de la Iglesia, F. (2014) «Las melodías populares en De Musica libri septem, de Francisco de Salinas: estudio comparado de algunos ejemplos», dins García Pérez, A., i Otaola González, P. (coords.) Francisco de Salinas. Música, teoría y matemática en el Renacimiento, Salamanca: Universidad, pp. 219-231.
- Salinas, F. de (1577) De Musica libri septem, Salamanca: Mathias Gast.
- Serrano, M. (1905) Apuntes para una biblioteca de escritoras españolas, Madrid: Tipografía de Archivos.
- Serrano Plaja, A. (ed.) (1943) Hijo del alba. Villancicos, canciones, ensaladillas, coloquios pastoriles. Nochebuena, Buenos Aires: Imprenta López.
- Tenorio, M. L. (1999) Los villancicos de Sor Juana, Mèxic: El Colegio de México.
- Teresa de Jesús (1613) Modo de visitar los conventos, Madrid: Alonso Martín.
- Valdivielso, José de (1680) Romancero espiritual, en gracia de los esclavos del Santíssimo Sacramento, para cantar cuando se muestra descubierto, Valencia: Juan Lorenço Cabrera.
- Valdivielso, José de (1880) Romancero espiritual, en gracia de los esclavos del Santísimo Sacramento, para cantar cuando se muestra descubierto, Madrid: Imprenta de Pérez Durrull.
- Valls i Subirà, Oriol (1970) El papel y sus filigranas en Catalunya, Amsterdam: The Paper Publication Society, 2 vols.
- Varey, J. E. (1979) Los títeres y otras diversiones populares de Madrid: 1758-1840. Estudio y documentos, Londres: Tamesis.
- Villanueva, F. (2009) «Mateo Flecha el Viejo en la Catedral de Valencia: sus dos períodos de magisterio de capilla (1526-1531? y 1539-1541) y su entorno musical», Anuario Musical, 64, pp. 57-108.
- Zaragoza, E. (2004) Història de la congregació benedictina claustral tarraconense i cesaraugustana (1215 – 1815), [Barcelona]: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- Zaragoza, E. (en premsa) «”Cantadle al uso de corte un villancico galán”. Primera aproximación al Cancionero pético del convento de carmelitas descalzas de Barcelona (c. 1588-1805)», Relaciones.