Catalans, balears i valencians en tonadillas escèniques madrilenyes del segle XVIII

  1. Aurèlia Pessarrodona Pérez
Revista:
Revista Internacional de Catalanística = Journal of Catalan Studies

ISSN: 1139-0271

Año de publicación: 2011

Título del ejemplar: Homage to Manuel Sanchis Guarner

Número: 14

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista Internacional de Catalanística = Journal of Catalan Studies

Referencias bibliográficas

  • Alier, R. (1990). L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana de Musicologia
  • Álvarez Barrientos, J. (2005). Ilustración y Neoclasicismo en las letras españolas, Madrid: Síntesis.
  • Bombi, A. (2010). ‘Martín y Soler: Valencia y Europa’, dins Link, D. i Waisman, L. J. (eds.). Los siete mundos de Martín y Soler, València: Institut Valencià de la Música, 69-90.
  • Burra, J. de (pseudònim). (1788). Representación que los jumentos de Madrid hacen a la diosa Cibeles contra los valencianos del agua de cebada, Madrid: en el puesto del Diario.
  • Canyelles, E.; Crespí, F. (2001). ‘La música popular a Mallorca’, dins Avinyoa, X. (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Vol. VI: Música popular i tradicional, Barcelona: Edicions 62, 206-227.
  • Carbajo Isla, M. F. (1987). La población de la villa de Madrid desde finales del siglo XVI hasta mediados del siglo XIX, Madrid: Siglo XXI.
  • Crivillé, J. (1983). Música tradicional catalana. Vol. III: Danses, Barcelona: Clivis.
  • Cuscó, J. (1989). El ball pla, Vilafranca del Penedès: Caixa Penedès.
  • Díez-Canedo, M. (2007). ‘La flauta travesera en las dos orillas. Una sonata de flauta de Luis Misón en México’. Cuadernos de Música Iberoamericana14, 41-72.
  • Espino, A. (2009). Miquelets i sometents al front de l’Ebre durant la Guerra de Successió (1705-1714), Barcelona: Rafael Dalmau.
  • García Matos, M. (1957). Danzas populares de España. I: Castilla la Nueva, Madrid: Sección Femenina de FET y de las JONS.
  • Garrich, M. 1998. ‘Sant Feliu de Pallerols’, dins Faràndula de la Garrotxa, Olot: Ajuntament, 180-185.
  • Huertas, E. (1989). El teatro musical en el Madrid ilustrado, Madrid: Avapiés.
  • Labrador, G. (2006). ‘Rasgos culturales de trascendencia sonora en la búsqueda de un registro musicado del Madrid del s. XVIII’, dins III Jornadas Nacionales de Folclore y Sociedad, Ciudad Real: CIOFF –España, 151-172.
  • Llorens, S. (1931). Cançoner de Pineda. 238 cançons populars amb 210 tonades, Barcelona: Joaquim Horta.
  • Lolo, B.; Labrador, G. (2005). La música en los teatros de Madrid.I: Antonio Rosales y la tonadilla escénica, Madrid: Alpuerto
  • Milà i Fontanals, M. (1882). Romancerillo catalán: canciones tradicionales, 2ª ed., Barcelona: Libr. de Álvaro Verdaguer.
  • Monelle, R. (2006). The Musical Topic. Hunt, Military and Pastoral, Bloomington –Indianapolis: Indiana University Press.
  • Núñez, F. (2008). Guía comentada de música y baile preflamencos (1750-1808), Barcelona: Carena.
  • Pla, M. et alii. (2008). La ‘tonadilla’ escènica i Catalunya, introducció, estudi i edició d’Aurèlia Pessarrodona, Barcelona: Tritó
  • Pessarrodona, A. (2008). ‘Aportaciones al estudio del uso del catalán en el teatro barcelonés del siglo XVIII a partir de la tonadilla escénica’, dins Álvarez Barrientos, J.; Lolo, B. (eds.). Teatro y música en España. Los géneros breves en la segunda mitad del siglo XVIII,Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, CSIC, pp. 117-132.
  • Pessarrodona, A. (2010). ‘La tonadilla escénica a través del compositor Jacinto Valledor (1744 –1809)’, tesi doctoral inèdita sota la direcció del Dr. Francesc Bonastre Bertran, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d’Art i Musicologia, 2010.
  • Pitarch, C. (1999). ‘La festa del Corpus a València. De les «roques» i els «focs» a les danses tradicionals’, dins Ariño, A. (ed.) El teatre en la festa valenciana, València: Consell Valencià de Cultura, 173-198.
  • Puerto, J. (2005). La dansa en cercle. Dels orígens a la sardana actual, Girona: Diputació de Girona, Caixa de Girona, Generalitat de Catalunya.
  • Raskin, V. (1984). Semantic Mechanisms of Humor,Dordrecht: Reidel.
  • Reig, J. (2011). La música tradicional valenciana. Una aproximació etnomusicològica, València: Institut Valencià de la Música –Generalitat Valenciana.
  • Romeu i Figueras, J. (1974). Poesia popular i literatura, Barcelona: Curial.
  • Rövenstrunck, B. (1979). Singularitats de la cançó popular catalana. Estudi de la seva forma monòdica. Introducció al seu tractament polifònic, Barcelona: Clivis.
  • Ruiz Mayordomo, M. J. (2003). ‘El papel de la danza en la tonadilla escénica’, dins Paisajes sonoros en el Madrid del siglo XVIII. La tonadilla escénica, catàleg de l’exposició (Museo de San Isidro, Madrid, mayo-junio, 2003), Madrid: Museo de San Isidro, Ayuntamiento de Madrid.
  • Sales, N. (1984). Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII, Barcelona: Empúries.
  • Sánchez Álvarez-Insúa, A. (1997). ‘El agua de cebada. Noticia del inicio de su consumo a través de un curioso impreso de finales del siglo XVIII’, Anales del Instituto de Estudios Madrileños37, 381-391.
  • Sánchez-Blanco, F. (2007). La Ilustración goyesca, Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
  • Seguí, S. (1980). Cancionero musical de la provincia de Valencia, València: Institución Alfonso el Magnánimo.
  • Seguí, S. (1990). Cancionero musical de la provincia de Castellón, València: Fundación Caja Segorbe.
  • Subirà, J. (1925). ‘Una «tonadilla» catalana: El puente de las virtudes’, Revista Musical Catalana, 22, pp. 167-170.
  • Subirà, J. (1928-30). La tonadilla escénica, Madrid: Tipografía de Archivos. 3 vols.
  • Subirà, J. (1932). Tonadillas teatrales inéditas, Madrid: Tipografía de Archivos.
  • Toledo, L. (2008). Oficis valencians, València: Fundació Bromera per al Foment de la Lectura