Anàlisi del contacte plantar i l’equilibri en bipedestació estàtica en joves amb la Síndrome de Down sotmesos a un programa d’activitat física basat en la dansa

Resumen

Les persones amb la síndrome de Down (SD) presenten alteracions musculars i esquelètiques del peu, així com una hipotonia muscular general i una lentitud en els moviments. Sovint tenen variacions funcionals i de l’equilibri. Objectius: L’objectiu principal d’aquest projecte va ser valorar el contacte plantar i l’equilibri en situacions de bipedestació estàtica en adults joves amb la SD, abans i després d’aplicar un programa de dansa de 18 setmanes. Els objectius secundaris van consistir en: a) validar i fiabilitzar un instrument per avaluar l’empremta plantar en la població general i en persones amb la SD; b) descriure i classificar el tipus d’empremta plantar en la població amb la SD i comparar amb el grup control (GC); c) dissenyar un programa d’activitat física (AF) basat en exercicis de dansa; d) aplicar el programa en els dos grups d’estudi i comparar l’empremta plantar; e) avaluar els paràmetres relatius al centre de pressió (center of pressure, COP), l’àrea d’oscil·lació, l’amplitud de moviment (range of movement, ROM) en sentit anterior-posterior (AP), medial-lateral (ML) i màxim desplaçament, i les freqüències AP i ML, comparant els dos grups; f) comparar els paràmetres de manteniment de la postura estàtica amb els ulls oberts (UO) i els ulls tancats (UT) a cada grup; g) comparar els paràmetres cinètics del COP abans i després d’aplicar el programa a cada grup; h) comparar tots els paràmetres (entre els UO i els UT; entre el preentrenament i el postentrenament) entre els dos grups d’estudi. Hipòtesi: L’aplicació d’un programa d’AF basat en exercicis de dansa durant 18 setmanes aporta millores en l’equilibri i el control de la postura en els adults joves amb la SD. Metodologia: Es van enregistrar les empremtes en bipedestació estàtica mitjançant un podoscopi òptic simple (llum directe, cromat 220 V, 60x45x33 cm). Es va utilitzar el programari Photoshop CS5 (Adobe Systems Inc, San Jose, Califòrnia). Després d’un procés de validació, van ser avaluades i classificades a partir dels índexs podomètrics. El programa de dansa va ser inclòs en el pla d’estudis de l’AF per a tots dos grups. Els registres de l’equilibri i els paràmetres del COP van realitzar-se en una plataforma de forces (AMTI-USA model SGA6-4, número 3711) durant 30 segons en bipedestació estàtica amb els UO i els UT abans i després del programa de dansa. Resultats: Van ser analitzades 86 petjades de 43 participants, 22 persones amb la SD (discapacitat intel·lectual (DI) lleu i moderada, edat 24.31 [4.97] anys), i 21 GC (sense DI, edat 20.24 [1.92] anys). Per a l’avaluació dels paràmetres del COP i de l’equilibri amb els UO i els UT es van avaluar 11 individus amb la SD i 11 del GC abans i després del programa de dansa. L’anàlisi de l’empremta plantar amb el Photoshop CS5 es va mostrar fiable i vàlida per a les persones amb la SD i sense. Les persones amb la SD van presentar un tipus de peu pla i/o pronador i el GC un peu cau. En la comparació intragrup preentrenament i postentrenament no hi va haver diferències. Els resultats de l’equilibri van mostrar: a) amb els UO, els individus amb la SD oscil·len més que el GC sobretot quant als paràmetres d’amplitud i no tant en els de freqüències d’oscil·lació; b) després de l’entrenament s’observen menys diferències entre els dos grups i persisteixen només quant al ROM ML i l’àrea d’oscil·lació; c) amb els UT les diferències entre grups són només en l’amplitud AP i l’àrea d’oscil·lació, però després de l’entrenament s’accentuen aquestes diferències; d) en la comparació intragrup s’ha observat que el GC oscil·la més amb els UT en direcció AP, però aquesta diferència desapareix després de l’entrenament; e) en el grup amb la SD la condició visual no fa variar cap paràmetre abans de l’entrenament, però després de l’entrenament l’oscil·lació AP és menor amb els UO que amb els UT; f) en mesurar els canvis preentrenament i postentrenament en cada grup, només ha destacat una àrea d’oscil·lació més petita amb els UT en el GC. Conclusions: Els adults joves amb la SD mostren un contacte plantar i un control postural diferents. Els nostres resultats suggereixen que un programa d’AF basat en la dansa pot millorar alguns aspectes de l’equilibri estàtic, sobretot en l’aspecte d’aprofitament de la informació visual.