Valoración funcional y niveles de actividad física en personas con discapacidad intelectual; efectos de un programa de actividad física aeróbico, de fuerza y equilibrio

Resumen

Les persones adultes amb discapacitat intel•lectual (DI) presenten baixos nivells de capacitat cardiovascular i força, al mateix temps que realitzen poca activitat física (AF) i freqüentment presenten problemes funcionals i d’equilibri. Un dels propòsits d’aquesta tesi fou investigar la fiabilitat del salt vertical en adults amb DI sobre una plataforma de contacte comparar-lo amb el test de salt de longitud sense impuls, normalment utilitzat en la bateria EUROFIT Special, per a avaluar la potència de les cames. Un altre objectiu fou avaluar els efectes d’un programa d’AF combinat incloent-hi exercicis aeròbics, de força i d’equilibri sobre la condició física la força, l’equilibri i les mesures funcionals en un estudi controlat. També s’han avaluat les característiques i nivells d’AF en el grup d’adults amb DI que va participar a la intervenció (GI) en comparació a un grup control (GC). Els participants, adults amb DI lleugera i moderada, varen ser assignats a un grup d’intervenció (GI; n = 37) i a un altre grup control (GC; n = 29). El GI va entrenar 3 vegades a la setmana, en sessions d’una hora durant 14 setmanes, mentre que el GC no va participar de cap tipus de programa d’AF. La resistència aeròbica, força, equilibri, flexibilitat i habilitats funcionals varen ser avaluades pre y post entrenament en ambdós grups. Com a resultat, el GI va millorar la seva capacitat aeròbica (26.8 vs. 29.3 ml•Kg-1•min-1), la força de prensió manual (19.2 vs. 21.9 kg), la força de cames i l’equilibri després del període d’entrenament (p < .05). El pes corporal (70.1 vs. 68.1 kg) i l’índex de massa corporal /27.4 vs. 26.6 kg•m-2) també varen disminuir (p < .05) en el GI. El GC no va presentar canvis en aquests paràmetres. Així també, els adults amb DI del GC varen realitzar menors quantitats d’AF moderada i vigorosa (AFMV) que el GI. Però és de senyalar que el comportament sedentari en ambdós grups fou elevat (~79% del temps monitoritzat). El 69.40% y el 32.10% dels participants del GI i GC respectivament varen complir amb les recomanacions de fer ?150 minuts d’AFMV/setmana. Aquests resultats suggereixen que un programa d’AF aeròbic, de força i equilibri és beneficiós per a adults amb DI. Les intervencions per a disminuir el temps utilitzat en activitats sedentàries i augmentar l’AFMV haurien de formar part de l’horari laboral d’aquestes persones.