Bases genéticas de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica

Resumen

La MPOC consisteix en una “limitació persistent al fluxe aeri, que normalmente és progressiva i s’associa a una resposta inflamatòria accentuada i crònica de les vies respiratòries i els pulmons després de l’exposició a partículas o gasos nonius, més freqüentment al fum del tabac, pol.lució o de la combustión de carbó o llenya. LA seva patógena no és del tot coneguda. La secuanciació complerta del genoma humà, les tècniques genòmiques d’expressió gènica diferencial i el desenvolupament de biobancs, xarxes de biobancs i de la nanotecnología són passos progressius cap a una major comprensió de la mateixa. Es presenta l’estudi pilot d’associació ampla de genoma (GWAS) d’expressió gènica diferencial de malalts MPOC (i fenotips enfisema i combinats d’hàbit tabàquic i espirometria forçada) vs no MPOC, a partir de les postres de teixit pulmonar dels primers 100 malalts consecutius del Biobanc de Teixit Pulmonar del Hospital de Son Dureta en 2005 i 2006, utilitzant Agillent. S’aval.luaren, així mateix, les característiques del malalts MPOC i no MPOC inclusos a les bases de dades clínico-radiològico-funcionals per a la detecció de biaixes i limitacions a l’hora de la interpretación de l’expressió gènica diferencial, i la representativitat dels malalts consecutius en comparació amb el gros de malalts MPOC que veiem a una consulta pneumològica habitual. Destaca la importancia per la seva expressió gènica diferencial (p<0.05) de “grups de gens” implicats a vies etiopatogèniques moleculars comunes a diverses cèl.lules que son dianes terapèutiques per nous fàrmacs: receptors como CXCR3 i CCR4, o acoplats a proteïnes G; sistemes de transducció intracel.lular de senyals MAP kinases o PYK2; IFN-a, TNF-a o TGF-b. Es discuteix el paper d’altres interleuquines com la IL-2, IL3 i IL-5, alternatives a la MPOC al augment d’IL-8 i IL-1b i de factors de creixement que modelen equilibris entre reparación-apoptosi-fibrosi o angiogènesi: EGF, VEGF, PDGF i TGF-b, eritropoyetina (EPO), trombopoietina (TPO), etc. Així com vies molelulars del citoesquelet (TIGH i GAP junctions), la matriu extracel.lular (INTEGRIN, M-CALPAIN, MPR) i del surfactante, amb els equilibris proteases-antiproteaseso oxidants-antioxidants, i d’altres vies amb implicació a l’acfectació sistèmica de la MPOC. Els postres resultats sugereixen que la majoria de malalts MPOC presenten múltiples polimorfismos que es poden veure afectats però de forma feble, podent donar en conjunt alteracions significatives agrupats en vies moleculars concretes. A l’anàl.lisi secondari comparatiu de l’expressió gènica diferencial dels distints fenotips de la MPOC: enfisema, bronquitis crònica, asmatiforme, i subgrups segons consum tabàquic, es discuteix perquè no s’obtingueren resultats diferencials significatius. Allò s’atribueix al petit tamany de la mostra, i recolça la necessitat de xarxes de biobancs de teixit pulmonar que poden aportar tamanys mostrals molt majors, i la importància de la fenotipificació escrupul.losa en fenotips Purs, amb definicions, marcadors i proves diagnòstiques el més objectives, consensuades i unificades possibles. Es sugereix un abordatge preoperatorio més enfocat a l’estudi específic d’aquests fenotips. Entre les limitacions i biaixes de l’estudi consecutiu de malalts de biobanc, convé tindre presents interaccions (en el nostre cas no significatives) en l’expressió gènica diferencial, de sexe i edat, i de co-diagnòstics oncològics motiu de la intervención, les quals caldrà tindre presents en pròxims estudis d’expressió gènica de xarxes de biobancs de teixit pulmonar. Els MPOC del biobanc de resecció pulmonar representen un grup de MPOC més lleuger-moderat i d’edat menys avançada que els habituals de Consultes Externes de Neumologia, la qual cosa dificulta la seva comparació amb altres estudis de MPOC i enfisema més greu o d’inici precoç. Restriccions a l’accés a més mostres de teixit pulmonar imposibilitaren un augment del tamany mostral o estudis de confirmación amb replicació, els quals seria recomable realitzar en un futur pròxim.