La tonadilla a la Barcelona del darrer terç del Set-cents més enllà de la Casa de Comèdies

  1. Pessarrodona Pérez, Aurèlia
Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Año de publicación: 2014

Título del ejemplar: Erotisme i obscenitat en la literatura catalana antiga

Número: 3

Páginas: 122-142

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.3.3427 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resumen

Encara que el monopoli oficial dels espectacles teatrals a la Barcelona del Set-cents era en mans de l�Hospital de la Santa Creu, és sabut que l�afició dels barcelonins pel teatre anava més enllà de la Casa de Comèdies gestionada per aquesta entitat. En el present article es mostren diversos casos que manifesten l�interès del públic barceloní per la tonadilla, gènere lírico-escènic breu importat a la Ciutat Comtal per imitació dels teatres madrilenys. Aquest interès ultrapassava l�escenari de la Casa de Comèdies, amb un curiós comerç dels textos i la possibilitat d�una pràctica privada. D�aquesta manera s�observa com aquest gènere importat pogué arrelar entre el públic barceloní, especialmente afeccionat als espectacles lírics.

Referencias bibliográficas

  • Alier, R. (1985) «Notes sobre la música de Haydn a la Barcelona del segle XVIII», Butlletí de la Societat Catalana de Musicologia, 2, pp. 41-48.
  • Alier, R. (1990) L’òpera a Barcelona. Orígens, desenvolupament i consolidació de l’òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII, Barcelona, Societat Catalana de Musicologia.
  • Alonso, C. (1992) «Pervivencia de las boleras en la música de salón», dins Salas, R. (coord.) La Escuela Bolera: Encuentro Internacional, Madrid, Ministerio de Cultura, 1992, pp. 171-179.
  • Alonso, C. (1998) La canción lírica española en el siglo XIX, Madrid: ICCMU.
  • Balaguer, V. (1888) Las calles de Barcelona en 1865, 3 vols., Madrid, Imprenta y Fundación Manuel Tello.
  • Ballús, G. (2004) La música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808, tesi doctoral dirigida pel Dr. Antonio Ezquerro, 3 volums, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d’Art (consultable online: <http://www. tesisenxarxa.net>).
  • Cahner, M. (1998-2005) Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849), 3 volums (4 toms), Barcelona, Curial.
  • Cortés, F. (1997) «La zarzuela en Cataloña y la zarzuela en catalán», Cuadernos de Música Iberoamericana, 2, 2-3, pp. 289-318.
  • Cotarelo y Mori, E. (1897) Iriarte y su época, Madrid, Rivadeneyra.
  • Cotarelo y Mori, E. (1899) Don Ramón de la Cruz y sus obras. Ensayo biográfico y bibliográfico, Madrid, Imprenta de José Perales y Martínez.
  • Coulon, M. (1993) Le sainete à Madrid à l’époque de Don Ramón de la Cruz, Pau, Publications de l’Université de Pau.
  • Curet, F. (1935) Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIIIè, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Institució del Teatre.
  • Dolcet, J., i Vilar, J. M. (1999): «La música instrumental en el Classicisme», dins Aviñoa, X. (dir.), Història de la música catalana, valenciana i balear, vol. II, Barroc i Classicisme, Barcelona, Edicions 62, pp. 191-232.
  • Domènech, J. de D. (2004) Xocolata cada dia: a taula amb el Baró de Maldà. Un estil de vida del segle XVIII, Barcelona, La Magrana.
  • Fàbregas, X. (1967) «Próleg» a Sainets de la vida picaresca, Barcelona: Edicions 62.
  • Fàbregas, X. Les formes de diversió de la societat catalana romántica, Barcelona, Curial.
  • Haidt, R. (2011) Women, Work and Clothing in Eighteenth-Century Spain, Oxford: Voltaire Foundation.
  • Le Guin, E. (2014) The Tonadilla in Performance, Berkeley i Los Angeles: University of California.
  • Lolo, B. i Labrador, G. (2005) La música en los teatros de Madrid, vol. I: Antonio Rosales y la tonadilla escénica, Madrid, Alpuerto.
  • Par, A. (1929) «Representaciones teatrales en Barcelona durante el siglo XVIII», Boletín de la Real Academia Española, 16, pp. 326-346 i 492-513.
  • Pessarrodona, A. (2006) «Catálogo descriptivo de libretos de tonadillas impresos en Barcelona en el siglo XVIII», Recerca Musicològica, 16, pp. 17-63.
  • Pessarrodona, A. (2007) «El estilo musical de la tonadilla escénica dieciochesca y su relación con la ópera italiana a través de la obra de Jacinto Valledor (1744 – 1809)». Revista de Musicología, 30, 1, pp. 9-48.
  • Pessarrodona, A. (2008) «Aportaciones al estudio del uso del catalán en el teatro del siglo XVIII a partir de la tonadilla escénica», dins Álvarez Barrientos, J. i Lolo, B. (eds.) Teatro y música en España: los géneros breves en la segunda mitad del siglo XVIII, Madrid, CSIC-UAM, pp. 117-131.
  • Pessarrodona, A. (2010) «La tonadilla escénica a través del compositor Jacinto Valledor (1744 – 1809)», tesi doctoral inèdita dirigida pel Dr. Francesc Bonastre, 3 vols., Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d’Art i Musicologia.
  • Pessarrodona, A. (2012) «Desmontando a Malbrú. La dramaturgia musical de la tonadilla dieciochesca a partir de La cantada vida y muerte del general Malbrú (1785) de Jacinto Valledor», Dieciocho 35, 1, pp. 301- 332.
  • Pessarrodona, A. (2013) «Impressió de llibrets de tonadillas a les terres de parla catalana: d’El sacristán y la viuda (1773) a Cheroni i Bartoleta o La viuda i l’escolà (1860) de Josep Bernat i Baldoví», dins Marcillas, I., i Santamaria, N. (coords.) Teatre breu: procediments, formes i contextos, València, Universitat de València, pp. 51-72.
  • Pessarrodona, A. (2014) «Una tonadilla “ilustrada” en contexto barcelonés: El eclipse (1778) de Jacinto Valledor», Cuadernos Dieciochistas, 14, en vies de publicació.
  • Pessarrodona, A. (en vies de publicació) «La mujer como mujer en la tonadilla a solo dieciochesca», Bulletin of Spanish Studies.
  • Pla, M., et alii (2008) La “tonadilla” del segle XVIII i Catalunya, introducció, estudi i edició crítica d’Aurèlia Pessarrodona, Barcelona, Tritó.
  • Rifé, J. (2009) «Preclassicisme i Classicisme», dins Bonastre, F. i Cortés, F. (coords.) Història crítica de la música catalana, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 201-279.
  • Ruiz Comín, N. (2012) «El teatro de sala y alcoba en la Catalunya del siglo XVIII: un acto social en un espacio privado e íntimo», Revista de Historia Moderna, 30, pp. 251-265.
  • Sala Valldaura, J. M. (2007) Teatre burlec català del segle XVIII, Barcelona, Barcino.
  • Subirà, J. (1928-1930) La tonadilla escénica, 3 vols., Madrid, Tipografía de Archivos.
  • Subirà, J. (1935) «La “tonadilla” escènica a Barcelona a través dels llibrets», Revista Musical Catalana, 384, desembre, pp. 481-485.
  • Subirà, J. (1965) Catálogo de la sección de música [de la Biblioteca Municipal de Madrid], vol. I, Madrid, Ayuntamiento, Sección de Cultura.
  • Subirà, J. (1972) «El folklore musical en la tonadilla escénica y nuestro ambiente musical en aquel tiempo», Segismundo, 8, 1-2, pp. 204-234.
  • Suero Roca, M. T. (1987) El teatre representat a Barcelona de 1800 a 1830, 4 vols., Barcelona, Institut del Teatre.
  • Sustaeta, I. (1993) «La música en las fuentes hemerográficas del XVIII español: referencias musicales en la Gaceta de Madrid y artículos de música en los papeles periodísticos madrileños», tesi doctoral inèdita dirigida pel Dr. Emilio Casares, 4 vols., Madrid, Universidad Complutense, Facultad de Ciencias de la Informació, Departamento de Filología Española III (Lengua y Literatura).
  • Vázquez, M. (1987) Comedias sueltas sin pie de imprenta en el “Institut del Teatre” en Barcelona, Kassel, Reichenberger.
  • Vilar, J. M. (1984) «Una simfonia de Haydn a l’Arxiu de la seu de Manresa», Recerca Musicològica, 4, pp. 127-176.
  • Villalonga, A. M. (2008) «El ‘serial’ d’en Saldoni i la Margarida: una mostra de la casuística del sainet català», dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes LVI. Miscel·lània Joaquim Molas, 1, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 61-88. Villalonga, A. M. (2010) Teatre català inèdit del segle XVIII: “Examen d’un mestre sabater”, Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
  • Villalonga, A. M. (2013) «Els diàlegs dramàtics de la primera meitat del segle XIX» dins Marcillas, I., i Santamaria, N. (coords.) Teatre breu: procediments, formes i contextos, València, Universitat de València, pp. 23-50.
Fuente de los datos: Dialnet